8 d'agost de 2015
Valladolid - Ek-Balam - Cenote Palomitas - Izalam - Mérida
Hola a tothom!!!
La meva primera entrada!!! aprofito que estem a l'hotel de Mèrida i el Pablo s'està banyant a la piscineta per escriure una mica.
Avui ens hem aixecat ben d'hora per intentar aprofitar les primeres hores del matí, quan encara la calor es suporta bé. Perquè com us podeu imaginar, aquí fa calor... i molta!! i anar a visitar les runes arqueològiques durant les hores del migdia pot ser molt dur ja que la veritat és que no hi ha gaires ombres a on poder refugiar-te (i les que hi ha estan ben ocupades! :P ). Així que de bon matí ens hem apropat al mercat de Valladolid per poder esmorzar alguna coseta i anar fent via. El mercat és molt autèntic, amb totes les botigues de tot tipus i els llocs de menjar del voltant. Ens havien recomenat un lloc però resulta que feia un temps que l'havien tancat així que hem acabat fent uns tacos (sí, tacos per esmorzar!) ja que hem vist que era el que esmorzava molta gent, així que nosaltres no haviem de ser menys! jeje. I ja amb la panxa plena hem agafat el cotxe en direcció a Ek-Balam, unes runes arqueològiques que estan a uns 30Km al nord de Valladolid. La carretera era molt curiosa ja que hi havia vegades que semblava que la vegetació dels voltants es volgués menjar la carretera (i què dir de les desenes d'animalons que passen d'un costat a l'altre). Aquí us deixem una foto des del cotxe per a que us en feu una idea.
I a l'arribar a Ek-Balam ja hem pogut veure que la quantitat de gent que hi hauria a dins seria molt menor que a Chichen Itzá... uns quants cotxes que es podien comptar amb les mans i un parell d'autocars. La veritat és que el lloc és molt més tranquil i es respirava molta pau. Les runes no abarquen tanta extensió com les d'ahir però estan molt ben conservades i desprenen molt bona energia. Aquí unes quantes fotos:
I ens hem deixat a la joia de la corona pel final: el castell. Així que ens hem armat de valor per a pujar un munt d'escales (aquest castell sí que es pot pujar!!) i la veritat és que ha valgut molt la pena... quines vistes més impressionants!!!!!!
I ens hem deixat a la joia de la corona pel final: el castell. Així que ens hem armat de valor per a pujar un munt d'escales (aquest castell sí que es pot pujar!!) i la veritat és que ha valgut molt la pena... quines vistes més impressionants!!!!!!
Sembla que als maies els agradava fer estructures molt altes per a poder posar altars i així benerar els deus!
Al sortir de les runes hem anat al cenote Palomitas. Havia llegit en alguns blogs sobre un cenote anomenat X-keken, on es podien veure estructures d'estalactites penjades del sostre però ens van comentar que estava molt ple i com voliem evitar les multituts ens van recomenar el Palomitas, per ser molt semblant a l'altre. I la veritat és que no ens n'hem penedit gens!! estavem completament sols!!!! i hi havia les estalactites i un sol forat al sostre per on entrava una escletxa de llum del sol... espectacular!!!!! llàstima que les fotos no es vegin gaire bé...
Després de la remullada en l'aigua fresqueta del cenote hem dinat allà mateix i hem pogut tornar a provar la cochinita al Pibil. Segons ens han explicat posen la carn amb les espècies embolicada dins de fulles de plàtan i després l'enterren sota terra per tal de poder fer la carn. És un plat típic del Yucatan i està boníssim!!! i també hem tastat la sopa de llima... impressionantment bona!!!!! tant el Pablo com jo no tenim gaire problemes amb el tema del menjar quan viatgem... s'ha de tastar tot!
El nostre següent punt al mapa era Izamal i aquí és quan he agafat el cotxe per primera vegada en el viatge. Quan vam contractar el cotxe vam contractar un segon conductor, ja que ens esperen molts quilòmetres i així podem conduir els dos i ens repartim la feina. Ha estat la primera vegada que conduia un cotxe automàtic i sembla un cotxe de joguina! és facilíssim de fer-lo anar... trepitges accelerador, trpitges fre, trepitges accelerador, trepitges fre. I ja està! així que després d'una horeta hem arribat a Izamal, on hem pogut visitar el convent de Sant Antoni de Padua, i he de dir que ha estat molt maco poder visitar-lo per fora i per dins.
I ja per últim ens hem dirigit cap a Mèrida, on farem nit. Ens ha semblat un lloc molt més gran comparat amb Valladolid i m'he acostumat molt ràpid a conduir pels seus carrers, i això que van una mica bojos a vegades, però res comparat amb el que es veu per Barcelona! jeje. No hem baixat al centre del poble perquè demà tindrem temps per la tarda de fer turisme, així que hem aprofitat per comprar algo de sopar pels voltants de l'hotel i hem anat a la piscina, on el Pablo s'ha fet un bany mentres jo escric el blog i després anirem a l'habitació a llegir una mica i a dormir... així que... fins demà!!
Al sortir de les runes hem anat al cenote Palomitas. Havia llegit en alguns blogs sobre un cenote anomenat X-keken, on es podien veure estructures d'estalactites penjades del sostre però ens van comentar que estava molt ple i com voliem evitar les multituts ens van recomenar el Palomitas, per ser molt semblant a l'altre. I la veritat és que no ens n'hem penedit gens!! estavem completament sols!!!! i hi havia les estalactites i un sol forat al sostre per on entrava una escletxa de llum del sol... espectacular!!!!! llàstima que les fotos no es vegin gaire bé...
Després de la remullada en l'aigua fresqueta del cenote hem dinat allà mateix i hem pogut tornar a provar la cochinita al Pibil. Segons ens han explicat posen la carn amb les espècies embolicada dins de fulles de plàtan i després l'enterren sota terra per tal de poder fer la carn. És un plat típic del Yucatan i està boníssim!!! i també hem tastat la sopa de llima... impressionantment bona!!!!! tant el Pablo com jo no tenim gaire problemes amb el tema del menjar quan viatgem... s'ha de tastar tot!
El nostre següent punt al mapa era Izamal i aquí és quan he agafat el cotxe per primera vegada en el viatge. Quan vam contractar el cotxe vam contractar un segon conductor, ja que ens esperen molts quilòmetres i així podem conduir els dos i ens repartim la feina. Ha estat la primera vegada que conduia un cotxe automàtic i sembla un cotxe de joguina! és facilíssim de fer-lo anar... trepitges accelerador, trpitges fre, trepitges accelerador, trepitges fre. I ja està! així que després d'una horeta hem arribat a Izamal, on hem pogut visitar el convent de Sant Antoni de Padua, i he de dir que ha estat molt maco poder visitar-lo per fora i per dins.
I ja per últim ens hem dirigit cap a Mèrida, on farem nit. Ens ha semblat un lloc molt més gran comparat amb Valladolid i m'he acostumat molt ràpid a conduir pels seus carrers, i això que van una mica bojos a vegades, però res comparat amb el que es veu per Barcelona! jeje. No hem baixat al centre del poble perquè demà tindrem temps per la tarda de fer turisme, així que hem aprofitat per comprar algo de sopar pels voltants de l'hotel i hem anat a la piscina, on el Pablo s'ha fet un bany mentres jo escric el blog i després anirem a l'habitació a llegir una mica i a dormir... així que... fins demà!!
Cada vegada m'agraden més i més els cenotes!
ResponEliminaAprofiteu nanos, que passa ràpid ;)
Cada vegada m'agraden més i més els cenotes!
ResponEliminaAprofiteu nanos, que passa ràpid ;)
I a nosaltres!!! ens estem tornant uns chicos-cenotes!!! xD
ResponEliminaSiiiii, yo al principio tenía mis dudas... pero después de una calurosa visita a unos restos arqueológicos... nada mejor que refrescarse en un cenote de aguas turquesas y fresquitas!!! ;)
ResponElimina