Dos Frikis a Mèxic

13 d'agost de 2015

Yaxchilan - Bonampak

Hola a tothom!!!

Avui tocava visitar uns dels llocs més interessants del viatge! les zones arqueològiques de Yaxchilan i Bonampak, ambdues a la selva Lacandona situada a la frontera de Mèxic amb Guatemala. Aquestes visites eren una recomenació del Jordi i la veritat és que no ens han decebut gens! però comencem pel principi...

Ahir a l'arribar a l'hotel vam reservar l'excursió per aquestes àrees arqueològiques ja que sabiem que era una mica complicat arribar-hi pel nostre compte. Així que a les 5 del matí... ding ding ding, el despertador!!! com hem pogut ens hem arrossegat fins a la dutxa ja que a les 5:45 ens venia a buscar la furgoneta a la recepció de l'hotel per començar el viatge. És el típic viatge que van recollint a diferents persones a hotels propers i creen un grupet petit que hem fet tota l'excursió junts: anavem amb 3 noies italianes, 4 nois mexicans i una parella mexicana amb dues nenes petites. Hem estat en carretera durant una hora i deu minuts i mentres tothom dormia, jo estava amb els ulls com plats! la culpable ha estat la biodramina amb cafeïna que m'he pres abans de sortir... jejeje. Hem fet una parada per esmorzar (ous amb pernil, arròs amb frijoles i fruita de postre) i després d'una hora i mitja més hem arribat a Frontera Corozal on ens esperava una barca a motor per a portar-nos pel riu Usumacinta fins a Yaxchilan. Aquest riu és el que porta més caudal de Mèxic i separa Mèxic de Guatemala (una vorera és un país i l'altra vorera és l'altre). El viatge ha estat molt xulo, s'estava molt fresquet i les vistes de la selva Lacandona eren molt maques. 

Al començar el viatge en la barca ens han preguntat si volíem una persona que ens fes de guia i com el preu entre tots era molt assumible i tots estàvem d'acord li hem dit que sí. Així que durant el trajecte en barca ens ha estat explicant coses sobre la selva on viuen els maies lacandons (d'aquí el nom de la selva), sobre l'idioma maia (per exemple, hi ha diferents conjugacions dels números depenent de si s'estan comptant persones, animals, etc.) o sobre les plantes i animals que viuen a la regió. Una dada curiosa és que a la selva Lacandona hi creix una planta que la venen als EEUU per a fer els bitllets... és la que dóna el color verd tan característic als dòlars americans. 

A l'arribar, hem baixat de la barca i ens hem endinsat una mica en la selva per arribar a la zona arqueològica. S'hi accedeix a través d'un túnel amb uns quants zig-zags i que està totalment a les fosques, excepte el 20 i el 21 de març, dies en que el sol hi passa a través (us imagineu el que devien de dominar d'astronomia per a poder fer una cosa semblant??). El guia ens anava assenyalant el camí amb una llanterna i de pas ens anava buscant animalons que hi haguessin dins el túnel: hem vist rat-penats (alguns super peques i molt monos!!) i aranyes (deu ni do el tamany de les aranyetes!). Aquí us deixo un parell de fotos de l'entrada del túnel.

 

I a l'altre cantó hem trobat tota la zona arqueològica i era totalment increïble... allà en mig dels arbres de la selva... i tot estava amenitzat amb el so impressionant dels micos udolador, que viuen en aquesta zona. N'hem vist uns quants i he pogut fer una foto a una mare amb la seva cria a l'esquena.

 

I en un moment donat un mico aranya s'ha ficat al territori dels micos udoladors i el so que feien aquests últims per tal de fer-lo fora ha estat impressionant. He pogut fer un video on surt el mico aranya i el so dels udoladors de fons, us el poso per a que us en feu una idea del que era passejar per allà.

Us poso unes fotos de les excavacions que han fet a Yaxchilan (i que només són un 20% del total, la resta encara està soterrat i la seva intenció és deixar-ho sense excavaar per mantenir la flora i fauna de la selva).

 

El guia ens ha estat explicant que en el joc de pilota (en gairebé tots els jaciments n'hem anat trobant un) es feia servir una pilota de 3-4Kg de pes i que estava feta de cautxú. La pilota només la podien colpejar amb el maluc i havien de fer-la passar per uns aros que estaven a uns 2 metres d'alçada més o menys (a Chichen Itzá els aros estaven molt més alts però no saben ben bé perquè). I el jugador que guanyava el sacrificaven perquè era un honor morir després d'haver guanyat. Es pensaven que una vegada mort, l'ànima del guanyador baixava per nou plantes cap a l'interior de la terra on s'acabava trobant el déu de la mort. En aquell moment havia de tornar a jugar al joc de pilota amb el déu i si el guanyava, se li permetia reencarnar-se en algú important (un emperador, un sacerdot,...). 

I com no podíem acabar la visita sense pujar escales, hem visitat el temple de l'emperador de Yaxchilan. Aquí la pujada i el temple.

El guia també ens ha explicat que els sacrificis de sang per part de l'emperador o de la seva dona eren comuns. De fet, hi ha una imatge en una pedra on l'emperador s'està perforant el seu membre amb una espina de peix (es prenia algo alucinògen per a no notar el dolor en el moment, però quan se li passés l'efecte de la droga ho devia passar força malament) i oferia la seva sang en un ritual o també hi ha una imatge de la dona de l'emperador perforant-se la llengua i passant una corda a través del forat (amb la conseqüent pèrdua de sang). Aquesta imatge només està en fotografia ja que els anglesos es van emportar l'original i està al British Museum.

I després de dues hores visitant Yaxchilan hem agafat de nou les barques i hem tornat al lloc d'inici per anar a dinar.

Després de dinar ens hem dirigit cap a Bonampak. Per arribar-hi es fan uns 30 minuts en carretera amb el nostre conductor i arribat un punt ens hem hagut de canviar de furgoneta perquè aquesta zona és dels maies Lacandons i per tal de controlar la gent que entra i surt de les sevez àrees fan que la gent s'hagi de canviar de transport i fer servir una de les seves furgonetes i els seus conductors per tal d'arribar a la zona arqueològica. 

Bonampak té una cosa molt característica i que cap més zona arqueològica té i és que conserva una zona amb les pintures originals que van pintar els maies en el seu temps. Es conserven a 3 habitacions i segons ens han comentat és degut a que quan van pintar-les van recobrir les pintures amb sal, que ha pogut conservar-les bé. Les imatges mostren el naixement i presentació del fill de l'emperador de Bonampak, la presentació abans d'anar a la guerra (no se sap amb qui), la tortura i sacrifici dels presoners i la celebració per haver guanyat la guerra. 

I de nou, i com no podien faltar, més escales per arribar als temples (això no era perquè sí, sino que les coses més importants com els temples sagrats o el temple de l'emperador el feien elevat perquè així estava més aprop dels deus). I les vistes des d'adalt de la selva eren molt impressionants.

I ja de tornada hem vingut parlant amb els nois mexicans i les noies mexicanes. Ha estat molt interessant veure que els problemes que tenen els països no són molt diferents que diguem... i ja a l'hotel hem sopat alguna coseta ràpida i hem anat a la piscina on l'aigua estava una mica calenteta i després d'un dia tan llarg, s'ha agraït molt fer una capbussada!

Ara ja a dormir, que demà ens espera el jaciment de Palenque!!

Molt bona nit!!