17 d'agost de 2015 Chetumal - Bacalar - Tulum

17 d'agost de 2015 

Chetumal - Bacalar - Tulum

Bona nit a tothom!!!

Avui ha començat el dia amb varis epic-fails però ha anat millorant i molt després! ens hem aixecat i esmorzat a l'hotel de Chetumal. Ahir el Pablo va veure una papereria enorme i com ja sabeu, és un gran enamorat del material d'escriptori, així que després de fer-me una careta amb la que no he pogut dir que no ens hem dirigit cap a la botiga. Hem flipat!! passadissos i passadissos de material de tot tipus, colors i formes... i deu estar a punt de començar l'escola aquí perquè estava pleníssim de gent comprant milers de coses pels nens... 

A continuació volíem anar al museu de la cultura maya de Chetumal i resulta que quan hem arribat hem vist que posava que els dilluns estava tancat així que ens hem quedat sense veure'l... el següent punt a la nostra ruta era Bacalar, una població que està a 40 Km cap al nord de Chetumal. Aquí hi ha tres punts turístics: el fort de San Felipe, la llacuna dels 7 colors i el cenote azul. Hem descartat el cenote azul perquè segur que al ser molt i molt conegut estaria a petar (una mica el que ens va passar a Ik-kil) i pensant que a Tulum n'hi ha uns quants de cenotes segur que tenim l'oportunitat de seguir banyant-nos en les aigües turquesa d'aquestes meravelles de la natura. Per tant, ens quedaven dos llocs a visitar. Hem començat pel fort de San Felipe i... meeeec, dilluns també està tancat! vaja tela!! per sort, es veia molt bé desde fora i hem fet unes quantes fotitos molt xules! és una llàstima perquè per dins sembla que hi ha un museu de la pirateria però bueno, ja en vam veure un a Campeche, així que ens hem consolat una mica.

Per tant, només ens quedava un lloc dels que volíem veure: la llacuna dels 7 colors. Passejant per allà a prop del fort ja ens han començat a preguntar si volíem fer el tour en llanxa per la llacuna, tot i que m'esperava que hi hagués molta més gent oferint aquesta activitat (només tres persones l'oferien). Ens hem decidit per un ja que l'home ens ha semblat molt simpàtic (a la barca ens ha dit que es deia Baltasar) i pel que es veu el fet de que fos dilluns també ha influenciat en la quantitat de gent disposada a fer el el passeig per la llacuna perquè hem esperat força (una hora més o menys) a veure si venia més gent però no venia ningú així que li hem proposat de fer el recorregut nosaltres sols per una mica més del que ens demanava si compartíem la llanxa. He de dir que l'espera se m'ha fet super amena perquè era a sota d'una palapa (és com una vivenda oberta feta de fusta on el sostre està fet de palma seca), s'estava molt fresquet i l'home tenia molt de palique, així que ens hem estat explicant un munt de coses i ha estat molt i molt interessant poder parlar amb ell i amb els seus companys. Però com ens ha semblat bé el preu que ens proposava, ens hem pujat a la barca i hem començat la visita... amb la barca per nosaltres dos solets!! He d'explicar que el nom de la llacuna ve del fet que està formada per 7 cenotes diferents que es van desbordar i van juntar les seves aigües formant la llacuna. I llavors el que va passar és que com els cenotes tenien diferents profunditats i el que tenien al fons era una mica diferent es pot veure diferents tonalitats de blau a l'aigua. I he de dir que és impressionant!!! ha hagut un moment en que darrere la barca era d'un color blau molt fosc i al davant hem comptat fins a 4 tonalitats de blau diferents, des d'un blau molt claret, passant per turquesa, i dos blaus més foscos. Molt i molt maco!!

El primer cenote que hem visitat és el cenote negre, el més profund dels 3 que hem vist (100 metres de profunditat) i les aigües eren pràcticament negres. El Baltasar anava molt i molt a poc a poc a l'entrada del cenote perquè ens volia ensenyar com canviava de sobte el color de l'aigua de blau clar a un blau-negre que feia inclús una mica de por. 

El següent cenote que hem vistat ha estat el Cenote Esmeralda, que tenia les aigües cristalines i on el nostre guia ens ha ensenyat una sortida d'aigua que alimenta al cenote. Els cenotes tenen un subministre d'aigua constant pel seu fons (no deixen de ser aigües subterrànees) i en aquest cenote es veia com de la roca sortia aigua, molt impressionant. A continuació en Baltasar ens ha portat al Cenote Cocalitos, el qual té unes estructures anomenades Estromatolitos que estan formades per uns microorganismes vius que són capaços de formar carbonats que precipiten tot formant aquestes estructures laminades. He estat mirant a la càmara però he vist que no hem fet fotos, no sé perquè...

La següent parada era a una zona on podíem baixar a banyar-nos, però per arribar-hi hem passat per una illeta petita anomenada Isla Pájaros on malauradament hem pogut veure poquets ocells (ara no és la millor època per veure'ls)

Una mica més de recorregut amb vistes molt xules.

I ara sí, la parada on banyar-nos estava just al costat de l'anomenat Canal dels Pirates perquè era per on antigament els pirates entraven a Bacalar (era l'únic lloc suficientment profund per a que poguessin passar els seus vaixells). La llacuna dels 7 colors està connectada amb el mar a través de la llacuna Mariscal, que connecta directament amb el mar. Així que els pirates, que se les sabien totes, coneixien el lloc per on havien d'entrar a Bacalar i què és el que van fer els habitants de Bacalar per contrarestar els atacs que rebien?? doncs construir el fort de San Felipe (que just encarava al Canal dels Pirates) i també posar unes fustes just a l'entrada del canal a on els vaixells llavors quedaven atrancats i des del fort els podien disparar amb els canons. Al mig de la foto es veu una part de manglar i just a l'esquerra estava el pas (que era ben estretet però suficient per un vaixell).

En aquí hem baixat a l'aigua i ens ha explicat el Baltasar que si caminavem uns metres arribariem a una zona on la sorra és com d'una consistència més fangosa (tot i seguir sent d'un color blanc molt maco) i que aquesta sorra és exfoliant. La gent se l'aplica per tot el cos, es deixa assecar i després es treu i exfolia la pell. Així que ho hem provat, es clar. Aquesta sorra tenia un lleuger olor a sofre i com som curiosos de mena, li hem preguntat al Baltasar el perquè d'això i ens ha explicat que a sota de la sorra hi ha pedres i fustes antigues que en contacte amb el sol creen una mica de sofre que impregna la sorra. He de dir que en aquesta part l'aigua ens arribava per sota del genoll (i el color de l'aigua era ben claret) i a uns 10 metres l'aigua estava d'un color una mica més fosc i quan hi hem anat hem vist que l'aigua ens arribava fins el coll (d'aquí la diferència del color). També ens ha explicat que la diferència de color sobretot es veu quan el sol brilla ja que llavors es veu el fons. La veritat és que alguna vegada que ha passat un núvol una mica gran per davant del sol, el color de l'aigua a les diferents parts era molt més semblant. I el Pablo i jo ens hem apropat fins el canal dels pirates perquè ens ha sobtat que cap embarcació hi passés a través i quan hi hem anat de sobte hem notat que l'aigua se'ns emportava una mica cap endins i ens han explicat que és degut a la presència de la llacuna Mariscal al costat, que xucla l'aigua cap a ella en la regió on s'uneix a la llacuna dels 7 colors. Aquí una foto nostre en aquesta zona i on es pot contemplar el nostre moreno paleta en tot el seu esplendor!! jejeje.

Tots dos ens hem fixat que la barca del Baltasar posava que formava part d'una cooperativa, així que li he preguntat pel tema. Ens ha explicat que és com una cooperativa mixta en la que hi ha socis i també tenen treballadors contractats. Si vols ser soci et poses a una cua i quan hi ha una baixa o s'amplia la quantitat de socis per la raó que sigui es segueix un ordre per antiguitat con a treballador contractat. Les barques són de propietat dels socis o dels treballadors de la cooperativa i la feina se la reparteixen, però per exemple la part de l'embarcament amb la zona de la palapa (per descansar i on capten gent per fer el tour) és comuna de la cooperativa i tots els membres poden atracar les barques allà i fer servir aquesta zona. M'ha semblat molt curiós i molt interessant perquè no és el primer cas de cooperativisme que hem trobat a Mèxic: quan vam visitar els tres cenotes de Cuzamá, si recordeu l'entrada us vam explicar que per arribar als cenotes vam anar en uns carros que anaven per unes vies i que eren tirats per cavalls. Allò també ho portava una cooperativa obrera on cada persona tenia dos o tres cavalls propis (els hi feien fer torns per no cansar-los massa) però la part de les vies o els carros on anàvem els turistes eren propietat de la cooperativa i tots els podien fer servir. I s'havien muntat una super palapa molt xula per refugiar-se del sol i tots havien de contribuir econòmicament i manualment a fer-la! Molt i molt bé això del cooperativisme a Mèxic, realment la unió obrera fa la força del conjunt!

El Baltasar també ens ha explicat que la llacuna està encantada ja que no deixa que es fagin grans explotacions massives. Ens ha dit que van intentar fer una carretera a través d'ella per una de les parts més primes, una discoteca al mig de la llacuna (en serio??? perquè???) i un super mega hotel a un dels seus cantons i que les tres van acabar en desastre per una raó o per una altra (no entraré en detall, que sino m'allargaria massa!!). Però he de dir que ens ha encantat escoltar aquestes històries d'una persona que es veia que realment sent passió per la llacuna, que la viu intensament i que ha fet d'ella la manera de guanyar-se la vida (i també els seus fills!).

I ja per acabar hem tornat al lloc d'origen i hem agafat el cotxe per tal de conduir fins a Tulum, lloc on ens quedarem uns quants dies a fer platja, platja i més platja!! l'hotel és genial, té piscina, l'habitació és gegant i té cuina i el més important... tenim balcó propi amb una super hamaca!!! (que per suposat, ja he provat). No sé què tenen les hamaques, si el balanceig constant que tenen o què que fan que em quedi fregida a totes les que provo!! jejeje.

Fins demà!!! que ja és tard i demà ens esperen les tortugues!!